Sortida de davant de l’església (vegeu itinerari blanc). A la dreta de l’Ajuntament, baixem per l’estret Carrer dels Jueus i, a l’esquerra, continuem Carrer Major avall fins a trobar el Portal del Nadal. Abans de travessar-lo, observem que la casa que fa xamfrà a la dreta és un edifici modernista de Cèsar Martinell (1921), mentre que el de l’esquerra, tot i el seu mal estat de conservació, mostra interessants traces de la seva arquitectura original del segle XVI. Passat el porxo, davant nostre tenim l’antic edifici del Sindicat (1912) i ja veiem, a la dreta, el cartell que indica la RUTA DE LA VALLCERVERA.
Seguim el camí, senyalitzat amb el color verd, fins a trobar un pont i la Font de Dalt (2.1).
Pugem el camí de la Verònica, anomenat així per les catorze capelletes blanques que detallen el viacrucis. Tot just un quilòmetre després ja pugem les escales que donen a la plaça empedrada de l’Ermita dels Sants Metges (2.2).
El camí que hem de seguir és una pujada contínua -no excessivament pronunciada- fins al capdamunt de la Coma de Sant Joan (2.3).
A l’esquerra del camí, just abans de baixar cap al barranc de la Solana de la Vila, agafem un corriol que s’enfila carena amunt. Dalt del turó, a uns 660 metres d’altitud, les brolles no són obstacle per contemplar un paisatge corprenedor a la dreta: el rierol de la Solana que s’escola barranc avall, els atapeïts boscos de pi blanc, les parets del pas de Cavallers i les serres de Comaverd i Cogulló. El senderó es converteix ara en un camí que serpenteja el pla fins a trobar una cruïlla ben indicada. A partir d’aquest punt, ja a la zona dels Comellarets (2.4), la baixada serà constant i suau. A la nostra dreta, veiem la pedania de Montbrió de la Marca i, més avall, s’endevina Rocafort de Queralt; a l’esquerra ja veiem Sarral i, més lluny, Montblanc.
En el moment que deixem de veure Montbrió i Rocafort i ja hàgim descobert la característica silueta del campanar de Sarral, val la pena aturar-se i contemplar la frondositat del barranc que s’obre a la nostra esquerra i, al bell mig del bosc, la cova o balma del Padreny (2.5).
Continuem avall fins a trobar el camí pròpiament dit de la Vallcervera (2.6) i decantem a l’esquerra. Ara el camí és força planer i discorre, amb petits desnivells, entre clapes de bosc, conreus de vinya i ametllers. Al capdavall de la baixada, en les immediacions d’un pontet que salva un torrent, arribem a un paratge de gran riquesa vegetal i animal: la zona de la font dels Aubis (2.7).
Els àlbers ens indiquen que, a la dreta, tenim la riba del riu Vallverd, sensació que, gràcies a les rases que se’ns apareixen, ja no abandonarem fins a retrobar, al final del camí, la Font de Dalt. Girem a la dreta i entrem a la població pel carrer d’Orient. Al final d’aquest girem a la dreta i, al cap de cinquanta metres, entrem per l’antic Portal de Tàrrega. Continuem a la dreta pel carrer de Santa Llúcia fins travessar el porxo que aixamfrana una façana d’arquitectura original. Tombem a l’esquerra per arribar a la plaça porxada del Padreny. El carrer de l’Església ens queda a l’esquerra.
Fi del recorregut.
