Itinerari que recorre el bosc que limita amb els conreus de la plana on es troba el monestir de Poblet.
Durant la primera part del seu recorregut veurem a l’esquerra, un cop passades les senyals d’una finca particular, una vegetació que cada vegada s’identifica més amb la de l’alzinar. A la dreta en canvi apareixen bàsicament camps de cereal i vinya.
A mesura que anem avançant es poden observar rastres de mamífers com passeres de fauna que travessen ambdós costats del sender, menjadores d’esquirol carregades de pinyes rossegades, banyeres amb petjades de senglar o excrements de fagines, teixons i guineus.
Aquest tram coincideix amb l’itinerari del benestar i silenci on anirem trobant cartells que conviden a despertar els sentits.
El camí, que fins ara era pla, fa un revol i s’enfila una mica per finalment esdevenir pla altre cop. És en aquest moment que les roques calcàries de colors clars i rosats que hem anat veient al terra i marges del camí, canvien sobtadament a unes roques fosques.
Quan deixem la pista ampla i ens endinsem al bosc, un cop passats uns castanyers, aquestes roques prenen un aspecte massís. Es tracta de materials que interiorment mostren la seva composició granítica quan es trenquen.
Continuem fent camí per un senderó que puja fins al mirador del tossal de la Creu. Mentre anem pujant travessem l’alzinar, ara dens i humit, que després es va obrint.
Finalment arribem al punt més alt del recorregut on hi ha el mirador del tossal de la Creu on tenim una visió espectacular del monestir de Poblet, dels camps de conreu que l’envolten, del paisatge en mosaic típicament mediterrani de la Conca i de les serres al fons que la delimiten.
Ara, en el terra nu, dominen clarament unes pissarres negres que emmascaren els dits, sovint amb clapes de rovell degut a minerals oxidats que tenen ferro.
Agafem el camí de baixada on hi ha uns graons de fusta que en faciliten el primer tram. Si ens endinsem una mica a la dreta de la primera corba, podrem observar vestigis de les explotacions mineres de les pissarres. Es tracta d’indicis d’excavacions i de les restes d’un moll de càrrega que es va construir a començaments del segle passat per transportar la “terra negra” que s’emprava en la construcció.
Si seguim baixant arribarem a la pista forestal que porta al punt d’informació de la font de la Magnèsia (barranc de Sant Bernat) on hem començat i s’acaba el recorregut.
