Aquest itinerari vol retre homenatge a la tasca realitzada pel Centre Excursionista Francolí que l’any 1980, sota el mestratge de Mn. Albert Palacín, va publicar la primera edició de l’Itinerari per l’alzinar de la Pena, un llibre del que se’n van fer fins a cinc edicions, i que fou un dels primers itineraris de natura editats a Catalunya.
Aquest itinerari remunta el barranc de la Pena i arriba al mirador situat damunt del cingle, des del qual es té una impressionant panoràmica del barranc, dominat per ufanosos alzinars i, en la seva part més alta, just sota el cingle, per la roureda de roure martinenc.
Al llarg del recorregut, ens trobarem amb elements històrics i patrimonials relacionats amb l’aprofitament ancestral del territori. Aviat creuarem restes de pedreres de granit, testimonis de l’activitat minera al bosc de Poblet que està documentada des del segle XI, tot i que probablement s’hauria iniciat al neolític i continuat a l’època romana.
Continuant el sender que poc a poc es va endinsant al bosc, s’arriba a l’alzinar, caracteritzat per un ambient ombrívol, fresc i humit, és el bosc típic de la regió mediterrània que es caracteritza per les fulles amples, perennes i endurides. Un bosc dens on hi trobem molses i falgueres, pròpies de llocs humits i lianes que s’enfilen a la recerca de la llum.
Tot pujant ens trobarem amb la plaça de la Llibertat, placeta circular bastida sobre un magnífic marge de pedra seca i que guaita al barranc dels Boixets, i que era utilitzada per tenir un bon accés al bosc i realitzar diferents tasques com les repoblacions a principi de segle XX, o l’extracció de recursos com la llenya i el carbó posteriorment. I més amunt amb la reproducció d’una carbonera, testimoni de l’aprofitament de l’alzina per al carboneig, una activitat habitual als boscos fins als anys 50 del segle XX.
Ja gairebé al punt més alt del recorregut trobarem l’antic i espectacular pou de gel de la Pena i una mica més amunt la casa forestal de la Pena, construïda el 1910 a l’emplaçament d’una de les antigues granges del monestir de Poblet. Des d’aquesta casa es va dissenyar el projecte de recuperació i repoblació del bosc de Poblet, uns treballs que ja s’havien iniciat el 1901, dirigits per l’enginyer Josep Reig i Palau.
Un cop deixem la casa forestal trobem la font del Deport. A la cinglera de damunt trobarem el punt més alt del recorregut: el mirador de la Pena, des d’on, en dies clars, es pot veure els cims dels Pirineus.
De retorn, sota els cingles calcaris de la part alta, hi ha altres fonts, com la dels Boixets.
Baixant per la senda del Colom arribarem a la balma anomenada la cova de Fra Marginet, un frare del monestir de Poblet que el 1411 es va convertir en bandoler, dos anys després va tornar penedit i després de la penitència que li va imposar l’abat, es retirà a fer vida solitària a aquest lloc.
