El recinte emmurallat de Montblanc té un perímetre de 1.500 metres, amb una trentena de torres. El material utilitzat va ser pedra, argamassa i tàpia en alguns llocs. En els angles de les torres, però, s’utilitzaren carreus regulars de pedra. El recinte està format per quatre trams i antigament només hi havia quatre portals d’entrada situats segons els punts cardinals: el portal de Sant Antoni, el portal de Sant Francesc, la torre-portal de Sant Jordi i la torre-portal de Bové. Les torres són de base rectangularm cobertes per tres costats i deixen la part interior descoberta, excepcionalment una torre té base pentagonal, la torre dels Cinc Cantons. Com a mitjà defensiu s’utilitzaven les espitlleres, les portes llevadisses situades entre els merlets i en algun cas també tenen matacans.
Es construí seguint el procés de fortificacions de les principals viles ordenat per Pere III el Cerimoniós amb motiu de la guerra contra Pere el Cruel de Castella. Participaren en la seva construcció els habitants de Montblanc i de la vegueria. A causa del gran nombre de conflictes bèl·lics que se succeïren a la vila durant els segles XV i XVIII el recinte perdé la seva funcionalitat defensiva i les autoritats municipals decidiren arrendar les torres i els fossars per al pasturatge dels animals. La construcció d’immobles aprofitant la muralla deixà el recinte en males condicions. A partir de 1971 es començà la recuperació.
