Al poble que va veure néixer la primera experiència de celler cooperativista de tot l’Estat, Cèsar Martinell va bastir l’edifici, situat a migdia de la població i a peu de carretera, entre 1920 i 1921, per encàrrec de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola de Barberà, amb l’ajut econòmic del Banc de Valls.
El seu projecte incorporava quatre grans novetats tècniques (tant constructives com de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de la seva obra en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l’estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.
L’edifici consta de dues naus rectangulars de dimensions desiguals i disposades paral·lelament, amb cobertes diferents de teula sobre encavallades de fusta i interior resolt en els laterals amb arcs parabòlics alleugerits de maó a plec de llibre.
El cos principal té un pla basilical i conté els cups de superfície. Els pilars interiors es ramifiquen longitudinalment i formen arcs parabòlics.
És especialment curiosa la torre del dipòsit d’aigua (construït el 1929) amb una estructura i forma semblant a la del campanar barroc de la població, amb el qual estableix un cert diàleg i mimetisme.
Destacar finalment el llarg passadís subterrani que travessa la nau principal i que resguarda amb cura centenars d’ampolles de cava del celler.
