El castell de Savallà del Comptat presideix el tossal on s’esglaona el poble de Savallà del Comtat, situat en un enclavament estratègic, al nord de la Conca de Barberà, entre els altiplans segarrencs i la vall del Riu Corb.
El castell de Savallà fou una de les residències senyorials més importants de la comarca. Havia estat un palau residència renaixentista comparable al castell de Santa Coloma de Queralt i al castell de Solivella. Amb elements de períodes anteriors, l’edifici fou bastit principalment a la fi del segle XV i al segle XVI —ho palesen els seus finestrals del gòtic florit i renaixentistes— i fou residència habitual dels Boixadors i després comtes de Savallà, fins al segle XVII.
Amb l’abandó per part dels comtes, el castell palau s’anà degradant progressivament i sofrí, a més, greus desperfectes durant les guerres carlines del segle XIX (els veïns del poble foren obligats a portar feixos de llenya per cremar el castell).
En el darrer quart del XIX fou víctima d’un greu expoli per part dels comtes de Savallà, que preferiren potenciar la reconstrucció del castell de Perelada, al que van anar a parar diversos elements arquitectònics procedents de Savallà, com ara la galeria i alguns finestrals. El conjunt estava rodejat per un recinte exterior, amb torres cilíndriques als quatre angles. A la banda de ponent, i al costat del camí per on s’accedia a la residència, hi hagué una petita església dedicada a sant Sebastià, documentada al començament del segle XVI.
L’any 1876, el comte de Savallà i de Peralada s’emportà diversos elements procedents de l’antic castell de Savallà, com la galeria i alguns finestrals, per a restaurar el seu palau de Peralada. Amb tot, al començament del segle XX hom encara podia distingir diverses parts de l’estructura del vell castell de Savallà, malgrat que resten encara algunes parts del mur i de les dues torres que flanquejaren el recinte emmurallat. Des de l’any 1982 s’hi han dut a terme treballs de consolidació de les restes.
