El castell de Santa Perpètua de Gaià, declarat bé cultural d’interès nacional, és un dels més singulars de la comarca, per les seves característiques defensives i per l’entorn natural que l’envolta. Es troba a uns 580 metres sobre el nivell del mar, sobre un turó rocós des d’on domina la localitat de Santa Perpètua de Gaià i part de la vall del Gaià, al terme municipal de Pontils.
La fortalesa apareix documentada per primera vegada al segle X (976). Va formar part del complex i extens sistema defensiu dels castells de frontera de la Marca Hispànica amb territoris musulmans d’Al-Àndalus. Tenia contacte visual amb el veí castell de Seguer.
Gaudia d’un gran potencial estratègic, se situava a primera línia de frontera en una zona de pas obligat, envoltat d’un espectacular entorn natural i aixecat a la riba esquerra del riu Gaià, fet que el convertia en inexpugnable.
Es tracta d’una fortificació de dimensions considerables d’uns 65 m de llargada i 17 m d’amplada, constituïda per un recinte emmurallat de planta allargada i irregular, a l’interior del qual destaquen dos elements: la torre i la sala o aula, situats respectivament en els extrems est i oest del perímetre.
Conserva una alta torre emmerletada, amb l’interior triangular, la porta i els murs al costat de l’antiga parròquia de Santa Maria. La torre és d’un valor patrimonial inqüestionable per tractar-se d’un dels exemples més peculiars de l’arquitectura militar preromànica de Catalunya. Construïda durant el segle x presenta una planta triangular amb els angles roms. Els dos costats més llargs foren recoberts amb un folre, bastit amb carreus, que es construí amb posterioritat per fer-los menys vulnerables. La torre tenia quatre pisos, el més alt del qual defensat amb merlets. L’accés es feia a través del primer pis mitjançant una porta adovellada de mig punt amb llinda de fusta. Té forma triangular amb punta ovalada d’uns 25 m d’alçada i amb restes d’una reconstrucció posterior.